Prin un bisibili, un trimôr. Po la tiere e sdrondene simpri plui a fuart, fin che e ferme il respîr e il timp. Un sdrondenament penç e turgul al creve il cidinôr de vite che e finìs.
Il scûr, la pôre e il polvar a invulucin i oms e i paîs.
A son lis nûf di sere di joibe ai 6 di Mai dal 1976. Juste in chel un taramot indiaulât si scjadene pe Furlanie, cjapant dentri fintramai lis monts tal polvar produsût dal freament dai crets.
Lis cjampanis a son pognetis par tiere e lis speris dai orlois si fermin aes nûf di chê sere.
Il sisme al provoche muarts, ferîts, maseriis, dolôr, pôre, sbaldiment e desolazion.
Tal timp di un minût il Friûl al è fiscât e sdramassât.
Culì si conte di cheste tragjedie tremende e di cemût che i furlans a àn cjatât tes lôr lidrîs fondis la fuarce di tornâ a jevâ sù e di resurî ducj insieme, cuntune ricostruzion che e je stade esemplâr pe partecipazion dal popul e pe vore des istituzions, cognossude come “model Friûl”.
La mostre e conte il moment plui tragjic e tal timp stes plui nobil de storie moderne dal Friûl dopo de seconde vuere mondiâl. E je dedicade aes vitimis, ai socoridôrs, a ducj chei che a son stâts positivementri solidâi cul Friûl taramotât, ai autôrs de ricostruzion, al popul furlan.
